MANIFIESTO DE GIRONA EN LA FIRA ECOSI

Publicado en Noticias
0
Manifiesto de Girona - Carlo Petrini

Carlo Petrini dio la conferencia de apertura en la Fira Ecosi de Girona, en la que se presento el “manifiesto de Girona”.

 

MANIFEST DE GIRONA :

SALVAR DEU MIL ANYS DE CULTURES DE LA TERRA
ESTÀ A LES NOSTRES MANS 

 (Traducción en castellano a final)1. MENJAR SA I ALIMENTAR-SE BÉ ÉS UN DRET UNIVERSAL I, per aconseguir-ho, cal que en els mercats hi hagi aliments bons, variats, nets de productes fitosanitaris i de transgènics i a un preu just per al productor i per al consumidor. Un cop garantida l’alimentació, menjar ha de ser un plaer.

2. EL MENJAR ÉS UNA PART ESSENCIAL DE LA NOSTRA CULTURA, una herència que hem rebut, però només en préstec, perquè haurà de passar a les generacions futures. Els hereus i dipositaris d’aquest patrimoni són la pagesia, el món pesquer, així com la cuina tradicional familiar i les noves cuines d’avantguarda. Tenim, per tant, l’obligació de conservar-la i millorar-la.

3. HEM DE SABER SEMPRE QUÈ MENGEM. El ciutadà té dret a saber i la indústria, l’obligació d’informar sobre l’origen de cada matèria primera i de tots els ingredients afegits en el procés de producció i transformació. Les etiquetes han d’informar d’una manera entenedora i fàcil de llegir. També han de permetre la reconstrucció del camí que ha seguit el menjar des del productor fins a la venda al detall, la traçabilitat.

4. L’aparició de l’agricultura industrial, que privilegia la quantitat, ha plantejat molts problemes als agricultors tradicionals, entre els quals hi ha els preus, que ara els fixen els industrials i els distribuïdorsLA PAGESIA, LA RAMADERIA I LA PESCA HAN DE REBRE UN PREU JUST PER LA SEVA FEINA. Segons la FAO (ONU), en el món no falta menjar, sinó que està mal repartit; cada dia se’n llença una tercera part, amb l’objectiu de mantenir alts els preus de la venda al detall i els costos de producció. I, segons l’ONU, l’agroecologia és un model de futur per a l’alimentació de totes les persones i la sostenibilitat del planeta.

5. L’AGRICULTURA INDUSTRIAL INTENSIVA ES CONCENTRA EN EL CULTIU DE POQUES VARIETATS DE MENJAR. Això ha fet que moltes fruites, verdures, plantes silvestres i races de bestiar hagin desaparegut. Per sempre. Un monument es pot reconstruir, una poma perduda no podrà ser mai més recuperada. Per garantir que no desaparegui la diversitat biològica, cal combatre la disminució dels cultius i també la proliferació de varietats transgèniques, perquè poden contaminar les tradicionals.

6. L’ALIMENTACIÓ HA DE FORMAR PART DELS PROGRAMES DELS GOVERNS, perquè menjar d’una manera sana és la millor prevenció sanitària i, per tant, un estalvi per a l’economia col·lectiva. Això exigeix tornar a aprendre a menjar. Cinquanta anys enrere, els pares, sobretot les mares, transmetien els coneixements alimentaris als fills, però els canvis de la societat i la manera actual de viure la família ha portat a perdre aquesta escola de vida i salut. Hem d’inventar altres formes modernes d’informació i d’educació, com desenvolupar programes pedagògics a tots els centres d’ensenyament.

7. L’elecció del menjar, que fa cadascú individualment, té repercussions personals, socials i polítiques. Per això és important que els productors reals i els ciutadans consumidors estableixin lligams directes. Es pot fer a través d’una presència de relleu dels agricultors en els mercats tradicionals, de la creació de nous mercats específics i a través de noves formes de venda, com la compra a través d’Internet. És important estimular també el compromís dels restaurants a servir plats amb productes locals.

8. Hi ha molts àmbits d’acció per aconseguir una alimentació sana, que també sigui econòmicament i socialment justa, sense renunciar al plaer de menjar. Cal la col·laboració de tothom: pagesos, educadors, comerciants, polítics, prescriptors i comunicadors. Però sobretot cal el compromís dels ciutadans, PERQUÈ L’ACTE DE COMPRAR EL MENJAR JA ÉS UNA PRESA DE POSICIÓ.

Per adherir-vos-hi envieu un correu electrònic a [email protected],
especificant el  nom, cognoms i DNI.

 

MANIFIESTO DE GIRONA

 SALVAR DIEZ MIL AÑOS DE CULTURAS DE LA TIERRA
ESTÁ EN NUESTRAS MANOS
 

1. Comer sano y alimentarse bien es un derecho universal y, para conseguirlo, es necesario que en los mercados haya alimentos buenos, variados, limpios de productos fitosanitarios y de transgénicos y a un precio justo para el productor y para el consumidor. Un cop garantida l’alimentació, menjar ha de ser un plaer. Una vez garantizada la alimentación, comer debe ser un placer.

2. La comida es una parte esencial de nuestra cultura, una herencia que hemos recibido, pero sólo en préstamo, porque tendrá que pasar a las generaciones futuras.  Los herederos y depositarios de este patrimonio son los agricultores, el mundo pesquero, así como la cocina tradicional familiar y las nuevas cocinas de vanguardia. Tenemos, por tanto, la obligación de conservarla y mejorarla.

3. Debemos saber siempre qué comemos.  El ciudadano tiene derecho a saber y la industria, la obligación de informar sobre el origen de cada materia prima y de todos los ingredientes añadidos en el proceso de producción y transformación. Las etiquetas deben informar de una manera comprensible y fácil de leer.  También deben permitir la reconstrucción del camino que ha seguido la comida desde el productor hasta la venta al por menor, la trazabilidad.

4.  La aparición de la agricultura industrial, que privilegia la cantidad, ha planteado muchos problemas a los agricultores tradicionales, entre ellos los precios, que ahora los fijan los industriales y los distribuidores. El campesinado, la ganadería y la pesca deben recibir un precio justo por su trabajo. Según la FAO (ONU), en el mundo no falta comida, sino que está mal repartida; cada día se tira una tercera parte, con el objetivo de mantener altos los precios de la venta al por menor y los costes de producción. Y, según la ONU, la agroecología es un modelo de futuro para la alimentación de todas las personas y la sostenibilidad del planeta.

5. La agricultura industrial intensiva se concentra en el cultivo de pocas variedades de alimentos.  Esto ha hecho que muchas frutas, verduras, plantas silvestres y razas de ganado hayan desaparecido. Per sempre. Para siempre.  Un monumento se puede reconstruir, una manzana perdida no podrá ser nunca más recuperada. Para garantizar que no desaparezca la diversidad biológica, hay que combatir la disminución de los cultivos y también la proliferación de variedades transgénicas, porque pueden contaminar las tradicionales.

6.  La alimentación debe formar parte de los programas de los gobiernos, porque comer de una manera sana es la mejor prevención sanitaria y, por tanto, un ahorro para la economía colectiva.  Esto exige volver a aprender a comer. Cincuenta años atrás, los padres, sobre todo las madres, transmitían los conocimientos alimentarios a los hijos, pero los cambios de la sociedad y la manera actual de vivir la familia ha llevado a perder esta escuela de vida y salud.  Hemos de inventar otras formas modernas de información y de educación, como desarrollar programas pedagógicos en todos los centros de enseñanza.

7. La elección de la comida, que hace cada uno individualmente, tiene repercusiones personales, sociales y políticas. Por eso es importante que los productores reales y los ciudadanos consumidores establezcan vínculos directos. Se puede hacer a través de una presencia de relieve los agricultores en los mercados tradicionales, de la creación de nuevos mercados específicos y a través de nuevas formas de venta, como la compra a través de Internet. Es importante estimular también el compromiso de los restaurantes a servir platos con productos locales.

8. Hay muchos ámbitos de acción para conseguir una alimentación sana, que también sea económica y socialmente justa, sin renunciar al placer de comer. Es necesaria la colaboración de todos: campesinos, educadores, comerciantes, políticos, prescriptores y comunicadores. Pero sobre todo hay el compromiso de los ciudadanos, porque el acto de comprar los alimentos ya es una toma de posición. 

Carlo Petrini, Junio 2011 

 Para adherirse, enviar correo electrónico: [email protected],  nombre, apellidos y DNI.

Deja tu comentario con

Escribe un comentario

Todos los campos con * son obligatorios.

*

Loading Facebook Comments ...